Iridiologia - Iridodiagnosis

 

  1. Pel moviment (per exp. pupil•la)
  2. De relleu enfonsat (per exp. criptes, llacunes, etc...)
  3. De relleu ressaltat (zones de cicatrització, psòriques)
  4. De pigmentació (clares, fosques, blanques grises, de colors)
  5. Per tipologia i raça o constitucionals (10 tipus)
  6. Per reflex de colors en incidir un llum en les diferents capes anatòmiques: donant lloc a un diagnòstic dinàmic o de predominança de funcions d'unes sobre unes altres, per exemple de vascular a limfàtica, d'activitat calci a coure, etc...
  7. D'evolució de l'estat de desequilibri funcional o malaltia: agut, subagudo, crònic


Aquest mètode d'interpretar els senyals de la naturalesa funcional humana ha estat adoptat en aquests dos segles per aquelles mentalitats que tenen curiositat conceptual o holística.
El desenvolupament ha estat a càrrec dels naturistes, hereus de la ciència vitalista que s’han mantingut històricament fins als nostres dies des de les albors de la humanitat.

Però no minvament, en absolut, la capacitat d'interaccionar amb altres tecnologies de caire mecanicista, doncs el coneixement no té fronteres.

 Claudio González Grueso

IGNAZ VON PECZELY, hongarès de naixement, a una edat primerenca, doncs tenia 10 anys es va trobar amb un fet curiós. Un mussol que tenia agafat per les potes, una es trenca i deixa en la profunditat de l'iris de l'au, un senyal.
Aquesta observació, que no va saber interpretar llavors, però que li crida l'atenció fins al punt de fer investigacions posteriors al llarg de la seva vida. Amb el temps, altres estudiosos aporten mes observacions,  fins que a l'any 1836 poder dir que comença, la ciència  iridodiagnóstica , enriquint-nos progressivament.

Uns anys després comencen els estudis detallats de l'ull i la seva relació neurològica.

Aquests estudis arribaran a justificar les impregnacions en les estructures de l'iris: músculs vasos arterials-venosos-limfàtics  i terminacions nervioses simpàtiques i parasimpáticas.

Tot això fa de l'iris un laboratori d'efectes tant de qualitat com a temporals, doncs en comportar-se com un filtre sensible i adaptable pot registrar de manera reflexa el nivell de qualitat del funcionalisme d'òrgans i teixits. I a més, gairebé el més important, permet elaborar una línia temporal de canvis esdevinguts en tot aquest procés vital de la persona.

La classificació de diferents senyals és gairebé interminable, doncs segons el mètode d'observació emprat donen senyals més o menys riques en interpretació. Però es poden classificar en: